Avui en dia tenim una visió racista sobre el poble gitano, visió la qual sembla ser estandarditzada entre nosaltres. Aquests estigmes, prejudicis i conductes racistes envers l'ètnia gitana no deixen de venir d'una programació racista que mai s'ha canviat i que es van reproduint al llarg dels anys. Conductes que semblen ser benevolents, que passen de bromes a paraules d'odi, ja que nosaltres mateixos no desconstruïm d'on venen les nostres paraules. Aquestes mateixes tenen un impacte en la salut emocional dels gitanos, la qual, com tot el referent a aquesta ètnia, no se li dona importància. L'escola hauria de contribuir a eliminar-los, dotant als docents i a l'alumnat amb estratègies i recursos per fer front a aquesta situació.

Amb aquest treball el nostre objectiu és evidenciar aquest maltractament continu i com afecta les diferents cultures dels alumnes o quant a la seva salut mental i emocional. Per dur a terme aquesta anàlisi, coneixerem la perspectiva de membres d'aquesta ètnia envers aquests prejudicis, ja que no hi ha millor manera d'aprendre-ho que a través dels ulls de qui ho pateix.

JUSTIFICACIÓ

En un inici, a l'hora d'escollir la lectura o lectures per presentar a la resta de companys i companyes, ens va cridar molt l'atenció el de la cultura gitana i la llengua romaní pel fet que, sovint, acostumem a relacionar com a llengua minoritària aquelles de fora d'Espanya com l'àrab o l'urdú. Així doncs, considerar la cultura gitana com minoritària ens va sobtar molt, però, un com feta la lectura, ens vam adonar de la desvaloració, prejudicis i estereotips que relacionem a aquesta ètnia. En afegitó, la recerca paral·lela a les lectures que vam fer sobre la cultura gitana i la seva llengua, la romaní, ens va fer destacar a la presentació la quantitat de discriminacions i prejudicis que tenim a una cultura que ha estat sempre present en el territori.

Com s'ha esmentat darrerament, hem pogut comprovar que, tot i ser una cultura minoritària, l'ètnia gitana està encara menys visibilitzada que d'altres a l'escola i a la societat i, és per aquest motiu, es vol donar més èmfasi i donar a conèixer la seva importància i presència en el nostre entorn.

Per tant, la intenció és donar valor a la cultura dins de la societat així com crear consciència de com els estereotips o prejudicis cap a una persona, cultura o creença el/la pot afectar a diferents nivells: emocional, professional, social... Tot i que ens centrarem sobretot en la part socioemocional dels docents, per donar resposta a aquests prejudicis i barreres que experimenta el col·lectiu gitano i altres ètnies i cultures.

DISCUSSIÓ TEÒRICA

El col·lectiu gitano ha experimentat una gran evolució en les últimes dècades. Va arribar a la Península en grups, durant el segle XVI, i es va desplaçar a diferents comunitats, com ara València, Castella i Catalunya. Pel que fa al col·lectiu gitano a Catalunya, l'any 2001 es va reconèixer la seva identitat i el seu valor, considerant-lo una part integrant i enriquidora d'Espanya. Malgrat que la comunitat gitana és la segona major de la Unió Europea, és una presència sense gaire representativitat, ja que continua havent-hi prejudicis i estereotips.

Relacionant-ho amb l'escolarització de l'ètnia gitana, aquests prejudicis i estereotips esmentats han causat un augment considerable de l'absentisme escolar en els més joves i, amb ell, un menor rendiment acadèmic. És per aquest motiu, que és necessari crear un programa de prevenció d'aquest fet per part dels docents així com una detecció, actuació i seguiment eficient en el cas d'infants que s'ha elaborat una detecció tardana. A més de l'equip docent de l'escola, cal fer un treball en xarxa amb suports, recursos externs, com ara el Suport Escolar Personalitzat (SEP) i l'ajuda de l'entorn proper a l'infant. Si analitzem la història d'escolarització dels membres de la comunitat gitana, aquesta no és gaire favorable. Durant moltes generacions i fins un passat recent, els gitanos han estat sense escolaritzar.

Aquesta poca adhesió al sistema educatiu és deguda a la seva visió llunyana de l'escola, ja que pels gitanos el nen o nena aprèn per immersió en la família i la "incorporació a l'escola està acompanyada d'una sèrie de prevencions com pensar que l'escola no és neutral i que l'escola transmet uns valors i unes formes de veure la vida que reprodueixen i donen continuïtat a una cultura que representa una part rellevant de la societat majoritària" (Fundación Secretariado Gitano, 2003: 46). En Juan Manuel Montoya és un mestre gitano, i manifesta que existeix una desconfiança dels pares gitanos envers el sistema educatiu puix que la cultura majoritària pot reprimir la seva pròpia cultura. És per aquest motiu que l'escola hauria de ser un espai obert, on s'acceptessin totes les cultures i es valoressin els continguts positius del col·lectiu gitano, introduint motivacions per trencar aquests estereotips. Hi ha autors que defensen que degut a totes les coses en comú que ens uneixen amb el col·lectiu gitano, si aquest no s'escolaritza, no estarà preparat per conviure i socialitzar-se. Aquesta és l'única manera de tenir les mateixes oportunitats que altres joves de la seva generació dins del mercat laboral comú (Llevot i Garreta, 2013). Abajo i Carrasco sostenen dos grans grups de factors que afavoreixen l'èxit escolar de l'alumnat gitano.

En primer lloc, el fet de trobar un missatge de valoració positiva de les seves possibilitats acadèmiques en algun dels seus agents de socialització, com ara les altes expectatives del professorat, o comptar amb el suport d'una associació amb objectius de promoció escolar. En segon lloc, la implicació personal del mateix estudiant, que pot ser donat per l'èxit escolar inicial, la tenacitat de la persona i les habilitats socials, per exemple. Així doncs, cal fer especial menció al plantejament d'un currículum enfocat a les diferents àrees des d'una perspectiva intercultural, incorporant aspectes de la història de les diferents cultures que estan present a les aules de les escoles catalanes. Això es pot dur a terme a partir de la disposició de llibres i materials que tractin les diverses cultures i que els permeti identificar-se i promoure respecte i valor cap a les seves tradicions i orígens. Un altre dels exemples podria ser donar a conèixer la varietat de llengües d'origen de l'alumnat i poder-les utilitzar com un recurs lingüístic per al treball curricular. En últim lloc, seria destacable que els docents incorporessin més diversitat pel que fa a les formes d'avaluar, tenint en compte els diferents tipus de llengua i estils d'aprenentatge dels infants.

Amb el Reial decret 1174/1983, sobre educació compensatòria, la política educativa comença a repercutir en els gitanos, encara que no la cita específica ni explícitament. Amb aquest decret es dota les escoles amb més recursos i professorat, serveis de suport, beques de menjador i altres mesures que afavoreixen l'accés del col·lectiu al sistema educatiu. Més endavant, en la Llei Orgànica del dret a l'educació de 1983 (LODE) i en la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE) de 1990. També s'incorporen una sèrie de principis per a una educació intercultural, on es reconeixen les diversitats culturals i, per consegüent, s'afavoreix la incorporació dels gitanos al sistema.

Un altre aspecte al qual farem referència en el treball són les emocions, la intel·ligència emocional i l'educació socioemocional, i com es treballen a l'escola.

Pel que fa a les emocions, aquestes són reaccions a certs estímuls en percebre una persona, un objecte, un record, un succés... D'una banda, el model de Lazarus defensa que l'emoció desencadenada depèn de dos processos: la valoració primària i la valoració secundària. Pel que fa a la primària, s'avalua l'impacte, tant positiu com negatiu, que suposa la situació, mentre que a la secundària se li afegeix la capacitat d'afrontament per part de l'individu. D'altra banda, trobem el model de Weiner, en el qual a les ambdós variables prèviament comentades se li suma la causa d'aquesta emoció, és a dir, la valoració de què o qui l'ha generat.

Amb referència a la intel·ligència emocional, es refereix a la capacitat d'una persona per comprendre i manejar tant les emocions pròpies com les externes. Una persona emocionalment intel·ligent comptarà amb recursos i mecanismes psicològics per poder afrontar les adversitats amb èxit.

Respecte a l'educació socioemocional, són tots aquells programes dirigits a desenvolupar la intel·ligència emocional amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i social de la persona. Així doncs, comporta l'ensenyament de les habilitats emocionals bàsiques necessàries per dur a terme aquelles competències socials i emocionals que requereixen la intel·ligència emocional. Els nens i nenes gitanos han de combatre, en general, una sèrie de dificultats al llarg del seu transcurs escolar a causa dels estereotips envers aquest col·lectiu encara vigents en la societat. És per això que és fonamental dotar-los d'habilitats emocionals que els ajudin a poder encarar els obstacles que es puguin trobar en millors condicions, gestionant les emocions que senten, experimentant-ne de menys negatives i mantenint bones relacions amb el seu entorn.

El professorat hauria de potenciar la participació de tot l'alumnat en l'organització de l'aula. Això es podria dur a terme a partir d'atorgar diferents responsabilitats i càrrecs als alumnes per assolir una millor gestió de l'aula. Una altra de les estratègies pels docents seria fer ús de les tutories individualitzades per acompanyar i fer un seguiment del procés d'aprenentatge dels infants. A més, en aquestes tutories es podrien executar activitats d'educació intercultural o dinàmiques per reflexionar sobre els diferents valors i creences propis, i dur a terme una formació bàsica sobre el coneixement i respecte cap a les altres cultures que conviuen a l'escola.