ENTREVISTES

Primera entrevista

Noia de 15 anys, Jerez de la Frontera, estudiant 4t ESO, parla Castellà.

Què saps de la teva cultura?

Venim d'un poble errant i que en l'actualitat estem assentats i totalment integrats a la societat.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

No, però sí que he escoltat alguns despectius.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

No

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

Ara em molesto i em defenso d'ells.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

Si, faig oïdes sordes al que diran.

Quin consell ens donaries per la gent que no som gitanos per eliminar aquests prejudicis i estereotips?

Que ens conegueu abans d'estereotipar-nos.

Segona entrevista

Noia de 16 anys, viu en un poble de Barcelona, estudiant de FP nivell 2 i 3 d'hoteleria i treballa com a cambrera, parla Català, castellà i gitano vasco.

Què saps de la teva cultura?

A la meva cultura tenim molt respecte cap als més grans i molta unió entre nosaltres, el que diferencia a la nostra cultura de les altres, és que la dona ha d'arribar verge al matrimoni perquè és una costum que ens ensenyen des de que naixem, també tenim molt respecte cap als difunts ja que quan mor algun familiar proper, ens posem de dol molt rigorosament i quan hi ha algú malalt a l'hospital, assisteix tota la família.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Sí, per exemple una senyora em va dir que els gitanos eren de classe baixa i els payos de classe alta, en aquest moment vaig sentir molta ràbia i impotència.

En el meu antic treball, un client em va preguntar si era gitana i li vaig dir que si i ell em va preguntar que què feia treballant, si normalment els gitanos no treballen.

També viviem en un pis durant dos anys de lloguer, pagant cada mes i quan la propietaria es va enterar que erem gitanos ens va posar excuses per fer-nos fora.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

A mi no m'han creat cap conflicte, perquè no faig cas al que em diuen, però per exemple a la meva germana que va a l'institut, si li ha creat problemes ja que hi ha molt racisme, inclús els mateixos mestres, i això fa que dia rere dia li provoqui problemes i es senti malament ella mateixa, sense cap culpa.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

Si, molts cops.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

Al principi reaccionava molt malament, però amb el temps, em vaig adonar que eren problemes cap a mi i no valia la pena, i ara passo dels comentaris i no els hi donc importància. Vaig aprendre que no fent cas als comentaris no tindria problemes i és el que vaig fer.

Tercera entrevista

Noia de 17 anys, cursant PFI pastisseria i actualment fent pràctiques, parlant castellana, catalana i romaní.

Què saps de la teva cultura?

Som una cultura molt unida davant un problema familiar, sigui perquè estan a la presó o perquè estan malalts. Som humils i ens protegim entre nosaltres. Respectem als familiars més grans i als nostres fills, però sobretot tenim molt respecte als nostres ancians.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Si, m'han fet molts, sobretot a l'hora de demanar feina, llogar algun pis, entrar a un supermercat...

Pel que fa al lloguer, per telèfon em van dir que sí i quan vaig quedar amb la inmobiliaria en persona, em van dir que perdó però ja estava llogada.

En el supermercat, havien 20 payos, vaig entrar jo amb les meves germanes i el vigilant tota l'estona anava al darrere meu, fins que al final et posen de mal humor i s'ha de discutir. Però això passa en tots els llocs, i em pregunto perquè només passa amb nosaltres els gitanos, si també hi ha negres, xinesos, pakistanesos, i entra un gitano i només posen els ulls cap a nosaltres.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

He vist comentaris cap a la meva mare, les meves tietes, cosins i coneguts gitanos. Pel racisme per ser gitanos, no em volen llogar un pis d'ocupació o habitatge d'un banc.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

No, jo sóc com sóc i no tinc por a res, m'enfronto al que em vingui.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la qual t'afecten els prejudicis? Com?

Jo reacciono segons els comentaris, i quan els rebo m'enfado moltíssim, a vegades reacciono amb les ungles i les dents, però em defenso.

Quarta entrevista

Noia de 21 anys, viu a València, estudiant de genètica i treballa de traductora d'idiomes, parla 6 idiomes: anglès, alemany, italià, grec koiné, valencià i llatí. És activista gitana per plataformes de les xarxes socials, com ara tik tok o instagram.

Què saps de la teva cultura?

Bé doncs, per entendre la meva cultura hem de desfer-nos de la mirada eurocèntrica. Els gitanos tenim la nostra pròpia construcció social, això ens fa tenir les nostres pròpies regles, llengües, costums... realment moltes costums són de les convencionals que també les vam tenir nosaltres els europeus, però que amb el pas del temps les vam perdre.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Constantment! Sóc activista i en les xarxes socials ho desenvolupo. Sóc diana de comentaris amb prejudicis, de buls i rebo molta quantitat d'odi.

Entenc que no poden entendre algunes coses si no veuen més enllà de la blanquitud i es deixen endur pel que veuen a la televisió. La televisió ha desdibuixat i caracteritzat la nostra cultura amb guions per mercantilitzar sota mentides i exageració el que realment som.

Amb el programa dels Gypsy Kings, ha donat més visió de la paraula gitano, va començar un i va acabar de rematar un altre. Ens pinten d'analfabets, de que hem de casar-nos aviat, no estudiar... és un popurri de tots els prejudicis que carreguem a les nostres esquenes! Entenc que el guionista no és gitano i busca entretenir, però que aquests gitanos, sabent com ens perjudica perquè sempre som jutjats de forma col·lectiva, que es prestin a fer això i no donin un cop sobre la taula i diguin que això no és així, que és mentida, em frustra moltíssim i em decepciona.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

Per culpa d'això últimament veig que tots els gitanos prefereixen auto invisibilitzar-se i comndenar la cultura al ostracisme. És normal, si cada vegada que mostrem un "noviazgo" gitano o una boda, fet que el fas amb orgull, te la trepitgen i insulten, per tant prefereixes mantenir-la hermètica i tancar-la només a la nostra comunitat.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

La veritat que no! Estic molt orgullosa de ser el que sóc, milers de gitanos van morir defensant la nostra identitat. No dec canviar jo, ha de canviar el món que em jutja abans de conèixer-me.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

Mantinc la calma i tracto de respondre amb la meva veritat. És cert que és esgotador quan durant el teu dia a dia et fan comentaris com: "pocs gitanos van assassinar a l'holocaust"... això fa mal, però si respons a l'odi amb més odi, només demostres ser igual. Per tant, prefereixo mostrar la realitat mitjançant una difusió correcta de la meva cultura.

Quin consell ens donaries per la gent que no som gitanos per eliminar aquests prejudicis i estereotips?

Per saber, s'ha d'anar a la font. La tele, la premsa, t'explica qui som sense cedir-nos l'espai i arrabassant-nos el micròfon. El problema de tot això, és que el que expliquen ho fan des d'una perspectiva surrealista i sense coneixement real.

M'han arribat a dir que pactem matrimonis, noviazgos o que et maltracten si no arribes verge al matrimoni, ens repudien! Però això és fruït d'una mala informació, han jugat al telèfon trencat i el missatge final que arriba és un absurd.

Perquè hi ha tant absentisme escolar en el col·lectiu gitano?

A qui li agrada estar on no li estimen? De totes les minories, la pitjor mirada és la gitana. Pares que no volen que vagis amb els seus fills, professors prejuiciosos i racistes que des de la infancia ja et fan no creure en la teva brillantor intel·lectual i si això li sumes que una escola on la majoria és gitano ja el tatxen com a mala escola, doncs sobra amb dir que durant els 70/80 els pares es manifestaven més en les portes de les escoles per a què els seus fills no comparteixin classe amb els gitanos. Emocionalment, això va destrossar a la població gitana i per a ells, això es va convertir en un espai per blancs on no tenien cabuda.

Quina visió tens dels mestres? Us heu trobat que rebutgin la vostra cultura?

Molts pocs ho son per vocació i es nota. Res inclusius, no saben abordar casos on el focus del bullying és l'odi racial ni com gestionar-ho per tractar-ho amb els pares. Passen totalment del tema i l'alumnat gitano és sent frustrat i perdut.

Com hauria de ser l'escola per incloure a l'alumnat gitano?

Una escola inclusiva, parlar d'aquests temes en obert, deixar que es pronunciin i donar-los veu als nens gitanos. Que deixin mostrar la seva cultura des de la innocència i percepció, que no els hi dongui por ni al centre ni als mestres de tractar l'antigitanisme, perquè existeix i és un problema.

Us van dotar d'habilitats emocionals a l'escola per ajudar-vos a afrontar obstacles, gestionar emocions i experimentar menys emocions negatives i mantenir millors relacions amb l'entorn?

Més bé, va ser tot el contrari, emocionalment l'escola destrossa. Surts de casa amb uns pares que et diuen que facis cas al mestre, que faràs amics i que et portis bé.

Quan arribes a l'escola, et topes amb la realitat, et diuen gitana de merda (perquè escolten els comentaris dels pares), et peguen i es burlen de tu, els professors ho saben i ho ignoren, el psicòleg de l'escola sap la realitat però no ajuda, a les tutories és un tema tabú, més bé afavoreixen l'exclusió perquè és alguna cosa que no és nombra, no existeix.

Cinquena entrevista

Noia de 28 anys, viu Terrassa, és educadora social, parla castellà i català.

Què saps de la teva cultura?

Tot va començar segons els estudis a l'Índia, els gitanos sempre han estat nòmades, amb els carros anaven d'un poble a un altre per guanyar-se la vida, d'aquí l'explicació de la roda del carro a la bandera gitana. Però deixant tecnicismes, la cultura gitana és: respecte, honra, lleialtat, art, alegria i un sense fi d'adjectius.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Desgraciadament, a diari pots seguir trobant-te comentaris com: "sembles un gitano" per descriure a algú que no té una bona aparença.

Despreciar el treball primari que solen tenir els gitanos i dic solen, perquè no vaig a generalitzar, però el mercadillo. Que els gitanos només roben, trafiquen, etc...

Cada vegada que escoltava aquests comentaris de més petita, em bullia la sang i acabava barallada amb la persona amb la que estava parlant, amb els anys he sapigut escoltar fins i tot les crítiques sense raó i poder argumentar la meva opinió sobre la meva cultura.

Recordo que tots aquests comentaris, en especial el comentari de que tots els gitanos trafiquen o roben, perquè estava a l'escola amb 8-9 anys, un company m'ho va dir a mi, perquè el meu pare em venia a recollir amb un cotxe d'alta gama, el que no sabien era que que la meva família porta generacions treballant en la compra venta de cotxes, d'aquí que sempre tinguessim un cotxe diferent.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

Alguns sí, sobretot per la forma de parlar, actuar i de pensar, està molt relacionat amb la cultura de les persones, però en aquest cas alguna cosa que potser de petita podia intentar que passés per desapercebuda, ara és el meu major orgull i una senyal d'identitat clara.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

Com he dit anteriorment, de petita si que ho havia fet, per tots els comentaris que havia de suportar dels meus companys sobre els gitanos. Aquests mateixos anys, més tard aquests estaven escoltant flamenc donant palmes pel carrer i preguntant-me sobre les meves costums.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

A dia d'avui, em segueixen costant gestionar-los, però intento no posar-me nerviosa i poder argumentar bé tot el que vaig a dir, però cansa, cansa molt haver d'estar donant explicacions, exemples i evidències d'alguna cosa que forma part de tu.

Primerament, com he dit anteriorment, relaxar-me i intentar entendre la realitat d'aquesta persona que m'ho està explicant, però sobre totes les coses, creure en mi i en la meva realitat del meu dia a dia.

També he estat treballant en el secretariat gitano, on sens subte també m'han obert la ment i m'han ensenyat a poder defendre amb força la meva cultura.

Quin consell donaries a la gent que no som gitanos per eliminar els prejudicis/estereotips?

Que no generalitzin mai, que s'interessin per la cultura i que la coneixin d'aprop, i si no és possible això, respectar davant de tot a la persona gitana, perquè segur que aquesta persona amb molt de gust podrà explicar-te i apropar-te una mica més a que coneguis bé la cultura.

Perquè hi ha tant absentisme escolar en el col·lectiu gitano?

He treballat en projectes educatius sobre l'absentisme escolar per poder reduir aquest percentatge tan alt d'absentisme, però és una cosa molt complexa si s'entén que les famílies gitanes són molt conservadores i els estudis és alguna cosa que no ha estat gaire present en la comunitat, i alguns l'associen amb estar allunyant-se del que és per ells ser gitanos.

Pel que fa a les dones, solen casar-se aviat i algunes no tenen oportunitat de poder estudiar. Però és una cosa que s'està treballant desde moltes entitats gitanes.

Quina visió tens dels mestres? Us heu trobat que rebutgin la vostra cultura?

A dia d'avui segueixen havent-hi mestres que tenen prejudicis i són tancats a tenir alumnes de diferents ètnies, cultures... però per sort, cada vegada hi ha menys. Personalment a primària, m'he trobat amb algun que si ha tingut comentaris dolents sobre la meva cultura o sobre alguna cosa que no podia fer.

Com hauria de ser l'escola per incloure a l'alumnat gitano?

Tenir una educació inclusiva i conèixer la cultura, per així poder apropar-se més a la realitat d'aquestes famílies per poder cambiar pensaments antics que tenen i que no ens fan avançar.

Us van dotar d'habilitats emocionals a l'escola per ajudar-vos a afrontar obstacles, gestionar emocions i experimentar menys emocions negatives i mantenir millors relacions amb l'entorn?

No això és una cosa que s'hauria de treballar des de ben petits, siguis gitano o no, perquè sempre hi hauran comentaris dolents als que t'hauras d'afrontar en el dia a dia. Personalment, a secundària hi havia una psicòloga a l'escola que si va confiar en mi, i mentres que altres mestres em deien que no servia per estudiar i que em treies algun curset, aquesta professional em va ajudar a poder tenir recursos per seguir estudiant i em va motivar per aconseguir-ho. Vaig poder treure el graduat, vaig estudiar un cicle mig, prova d'accés, cicle superior, selectivitat i finalment em vaig graduar en educació social. Per a què almenys, en el centre que estic treballant, les persones que estiguin en la mateixa situació que estava jo, puguin recolzar-se en mi i si és possible, canviar la mentalitat d'aquests mestres que només limiten als alumnes amb males qualificacions

Sisena entrevista

Noi de 29 anys, viu a un poble de València, és encarregat de la franquicia de Montaditos tot i que va estudiar auxiliar d'infermeria i diagnòstic d'imatge, parla castellà i valencià, entén perfectament el portugués i l'italià, del romaní només sap algunes frases i paraules, és un idioma més complex, el seu pare en canvi sí que el domina a la perfecció. Un apunt a comentar que ell mateix ens ha proporcionat és que ell és transsexual (de noia a noi).

Què saps de la teva cultura?

Òbviament el que sé de la meva cultura ve inculcat des de petit, és molt tradicional i marcat a l'antiga, si alguna cosa ens defineix per complet és que la família és el primer.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

La veritat que sobretot quan ets petit, és més complicat, els nens molts cops et diuen que no poden jugar amb tu perquè clar, ets gitano. A l'adolescència, vaig tenir companyes que em preguntaven amb por de que clar no aparentava ser gitano, perquè per a elles no complia tots els cànons de com ser gitano o la meva forma d'expressar-me. Per tant, no sé si dir-ho conflicte, però si és complicat ja que o tens una personalitat molt marcada o ho pots passar francament malament.

Inclús la meva mare i els meus tiets em recorden que quan jo era petit, negava ser gitano només pel fet de tots els prejudicis. A la meva escola només estavem els meus germans i jo.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

Actualment no és que la canvi, però si que és cert que en la meva antiga feina, vaig ometre que era gitano durant 3 anys, perquè sabia que si ho deia podria veure'm en un acomiadament. La gent gitana pels payos som l'última raça. I és així, per molt que ens intentem acoblar i adaptar-nos, d'alguna manera o una altra, serem els desplaçats.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps?

La veritat que conforme van passant els anys, depèn dels comentaris mel's prenc més o menys personals, està clar que hi ha de tot, però no sempre hem de globalitzar a tots els gitanos com a dolents. Llavors, m'ha tocat debatre moltíssim amb gent molt inculta. I fer-los veure que no tots som iguals ni molt menys la gran majoria. Però si que és veritat, que ni la TV ni els polítics ens ajuden a minimitzar aquesta imatge de gitano chatarrero.

Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

Doncs sincerament, ara depèn de la persona m'afecta o no. Abans tot m'afectava, però ara directament busco la forma més senzilla de callar la boca i ja està. No haig d'estar sempre dient que tinc estudis o que els meus pares també i que tenim una ment oberta. És com que sempre hem d'estar justificant.

Quin consell ens donaries per la gent que no som gitanos per eliminar aquests prejudicis i estereotips?

Que primer coneixeu a la persona, no jutgeu per només el fet de que és gitano i que la familia ha inculcat que són dolents. Nosaltres volem ser uns més, però ens veiem tan marginats que no podem. Hi ha molt racisme i cada dia va creixent més i la veritat que l'únic que puc dir és que les persones es veuen dominades com titelles per gent que ja no està.

Un gitano motivat pot arribar a ser el pròxim president del govern però per això, deuen de creure en ell i no només dir-li que ell val per cantar o ballar.

Jo tinc familiars en política, tant al PSOE com al PP, tot i que tenen un alt càrrec segueixen sent el GITANO. I és el que li passa al meu pare a l'ajuntament, és integrador social i a part té una altra carrera, però és el GITANO. El meu pare va ser el primer amb la nota més alta a l'oposició, amb això t'ho dic tot. Fa més de 25 anys que treballa a l'ajuntament, hi ha molts gitanos que estudien a la meva família, la gran majoria tenen estudis.

Per últim, si no és una molestia, ens podries explicar una mica sobre el teu procés de canvi de gènere? (concepció per la teva cultura, visió familiars...)

La pregunta més freqüent que rebo és: "ostia siendo gitano como se lo han tomado tus padres", doncs vaig sortir de l'armari amb 19 anys i el meu pare va dir als meus tiets que mentres jo fos feliç, m'estimaria igual. Amb 25 els vaig dir que m'anava a fer el canvi de gènere, la meva mare ja ho esperava, però al meu pare li va costar més perquè les operacions li donen pànic.

A dia d'avui és cert que els hi costa cridar-me i referir-se en masculí, però ho intenten, la meva germana em va recolzar des del primer moment i els meus cosins igual. La meva àvia em pregunta sovint que tal porto l'operació del pit, osigui he tingut molta sort.

No pel fet de ser gitano, sinó per la família que tinc, perquè tinc amics que són payos que els seus pares no els han recolzat ni la meitat que a mi. Al poble on visc, som dos gitanos transexuals.

No et diré que és un procés fàcil, però crec que per a cap família ho és, a més tinc una novia que des del principi em recolza i és fa més amé.

Perquè hi ha tant absentisme escolar en el col·lectiu gitano?

Perquè hi ha molt rebuig per part de la societat paya a l'hora de trobar una feina estable que els gitanos arriben a pensar que estar format no els servirá de gaire ja que no els van a contractar pel fet de ser gitanos.

Quina visió tens dels mestres? Us heu trobat que rebutgin la vostra cultura?

La mateixa que puc tenir de la societat actual, depèn molt de l'entorn que hagi pogut ser criat aquest professional, hi ha mestres molt qualificats i genials i altres que simplement miren i senten entre llàstima i no sé com dir-ho, però et veuen com un cas perdut.

Com hauria de ser l'escola per incloure a l'alumnat gitano?

Com a mínim haurien de deixar els estereotips a un costat i deixar de dir frases com: vas vestit com un gitano. D'aquí en endavant, parlar de la cultura o la llengua caló, estaria genial, igual que es parla d'altres races o cultures, inclús altres idiomes.

Us van dotar d'habilitats emocionals a l'escola per ajudar-vos a afrontar obstacles, gestionar emocions i experimentar menys emocions negatives i mantenir millors relacions amb l'entorn?

Que va, no ens van donar per res, l'escola no és del tot inclusiu ni amb el col·lectiu ni molt menys amb la meva ètnia. Minimitzen qualsevol sentiment que pugui causar un acte racista.

Si volem informar-nos més o tenir video Youtube surt el seu pare i el seu tiet parlant del tema → programa TV ribera alzira.

Ha estat un plaer, i tant de bo algun dia no haguem de fer treballs d'aquest tipus.

Setena entrevista

Home, 38 anys, extremeny, coordinador del departament LGTBI de l'associació Revolució Gitana. Ha viscut a Escòcia, Catalunya, Italia i finalment torna a estar a Espanya. És tècnic de cooperació internacional i mediador social i actualment estudia dret internacional. Parla 3 idiomes: espanyol, anglès i italià.

Què saps de la teva cultura?

Actualment, la societat espanyola és un mosaic de realitats històriques i culturals amb les seves pròpies peculiaritats, llengües i pobles.

En aquest context multicultural, cal fer conèixer que la realitat gitana a Espanya compta amb gairebé sis segles d'història i és molt diversa, que els gitanos han anat assimilant molts dels elements culturals que s'han trobat en aquest territori i que la cultura actual és plena de les aportacions realitzades pels gitanos tant a l'art, com a la literatura, la llengua, el comerç, la música, etc.

Els gitanos i gitanes són ciutadans de ple dret, amb trets culturals que els són propis i comparteixen una identitat comuna, cosa que no resta res a la seva ciutadania, sinó més aviat al contrari, suposa una riquesa i un valor afegit per a la nostra societat, de la que tots i totes formem part.

El poble gitano ha estat part de la història d´Espanya des del segle XV. Les fonts històriques permeten conèixer-ne els costums i alguns fets rellevants. Per exemple, durant el regnat de Ferran VI es va realitzar la Gran Batuda de 1749, que va intentar acabar amb els gitanos i va suposar la detenció de fins a 12.000 persones. I aquesta persecució contrasta amb l'exaltació de la llibertat, l'honor i la bellesa que s'associaven a la cultura gitana durant el romanticisme. Tampoc deixa de sorprendre que aquests esdeveniments no apareguin als llibres d'història i que siguin prou desconeguts per part de la població espanyola. Per això, aquest llibre està escrit des de la convicció que un coneixement més gran del poble gitano contribuirà a evitar l'exclusió i la marginació de la minoria més nombrosa a Espanya.

Després de l'alliberament final de 1945, els supervivents del genocidi que durant l'època nazi va intentar consumar-se contra el Poble rom o gitano van difondre de boca a boca o -en la majoria dels casos- es van esforçar per oblidar els horrors dels camps de concentració i la persecució que van patir als boscos on van buscar refugi. Els autors han reunit la dispersa documentació escrita i l'han complementat amb el testimoniatge verbal dels testimonis que han donat suport a les reclamacions de reparació. Posteriorment, han sorgit més noms de Gitanos que van lluitar juntament amb els partisans i del nombre, reduït, de no Gitanos que van tractar de protegir les víctimes innocents del feixisme. Aquesta narració forma part de la història, tant del Poble rom com de la Segona Guerra Mundial.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Tots els comentaris cap a la cultura del Poble Gitano són negatius en el 90% dels casos, atès que la nostra història no està escrita als llibres de text i per conèixer la nostra cultura primer de tot hem de conèixer la nostra història.

Fa més de 600 anys que estem a Europa, a Espanya des de 1.415. Des de llavors el Poble Gitano ha patit una persecució i intent de genocidi històric i continuat que continua sent actual als temps d'avui.

Comentaris associats a la cultura gitana, els que més destaquen són: Masclistes, Racistes, Lladres, Traficants, homòfobs, Traficants d'Estupefaents o que la Població Gitana té les seves pròpies lleis i les apliquen amb els anomenats "Ajustos de Comptes" entre clans de familiars . Cosa que he de dir que la Població Gitana no som clans familiars, som famílies. La paraula Clan prové del gaèlic i va ser adquirida pels mitjans de comunicació als anys de repressió franquista. No hi ha clans.

Òbviament, aquests comentaris et fan sentir inferior, això és el que s'ha intentat al llarg dels segles amb la Població Gitana. Arriba el moment en què després de segles arribes a creure que veritablement ets inferior, que el teu únic futur és en els treballs que són associats a la Població Gitana i això es passa de generació en generació. Fins i tot la venda ambulant es considera treball de Població Gitana, ja que qui anava a comprar a un local o una franquícia que pertanyi a un matrimoni, dona o home, el primer que penses és que tot és un rentat de diners o una tapadora.

Això ho recordo des que vaig néixer, ja que com he esmentat abans, portem 600 anys d'aquesta manera, i les generacions han patit aquestes lamentables vivències anys rere anys.

Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

Per descomptat que sí, si tot això ho traslladem a nivell educatiu familiar i escolar, des de petit/a saps que ets diferent de la resta, això t'ho fan saber en el moment que inicies la teva etapa a l'escola, quan des del principi et donen fitxes per pintar, mentre els altres alumnes aprenen a llegir o escriure. Quan algun company fa una celebració d'aniversari i no us convida, i la resposta és sempre la mateixa: la meva mare no vol que vinguis perquè ets gitano.

Si almenys al sistema educatiu actual afegirem classes com a gestió de les emocions o habilitats socials, avançarem molt més, i no només la Població Gitana, sinó tota la societat en general.

Arriba un moment en què el teu fill o filla no es vol aixecar al matí per anar a classes, i com a pares saps perquè és. I malauradament la Població Gitana no és ben rebuda als centres educatius, atès que el professorat i la direcció donen per fet que aquesta o aquest alumne no arribés a res, que en algun moment es casés, començarà a robar o vendre drogues.

L'ansietat, la depressió i altres TOC formen part de les nostres vides. Però la sanitat tampoc no està feta per a Població Gitana. Tot és racisme institucional.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

Sí, no te'n queda cap altra. Als CV´s canvies els teus cognoms. És impossible que et truquin per a una entrevista amb el cognom Salazar, Vargas o Amaya.

Davant d'un grup de persones sempre estàs insegur de desvetllar la teva etnicitat, ja que des del moment que t'identifiques com a gitana o gitano, els prejudicis, les mirades i les paraules en veu baixa, com anar amb compte amb el mòbil, són molt freqüents.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

Si tens la mateixa sort com jo, on vius dins d'un si familiar on has tingut la fortuna d'haver estudiat a la universitat, que et reconeguin a nivell estatal o europeu pel teu treball a Cooperació Internacional, és fàcil gestionar aquests comentaris, doncs amb prou feines et tracten com a gitano.

Tanmateix, aquests comentaris són impossibles de gestionar ja que no ens ensenyen a gestionar les nostres emocions, i gestionar aquests comentaris amb la força de tenir unes habilitats socials. Per això no et queda cap altra que malauradament viure amb aquests comentaris la resta de la teva vida.

Això fa que la Població Gitana rebutgi per por relacionar-se amb persones que no pertanyin a la seva ètnia, encara que s'intenti dir que la Població Gitana és racista, és el més fàcil.

Quin consell ens donaries per la gent que no som gitanos per eliminar aquests prejudicis i estereotips?

El meu consell que donaria a totes les persones d'ètnia no gitana per eliminar els seus perjudicis/estereotips és molt simple, ESTUDIAR LA HISTÒRIA DEL POBLE GITANO i oblidar la integració, perquè el que et porta a ser part de la societat és la INCLUSIÓ, la qual mai no s'ha donat després de 6 segles en aquest país.

Vuitena entrevista

Home de 42 anys, de Terrassa, és camioner, parla castellà i entén perfectament el català, però fa anys que no el parla.

Què saps de la teva cultura?

Segons la història no es sap ben bé d'on venim, alguns diuen que d'Egipte, altres de l'Índia. En l'Espanya dels reis catòlics, vam ser perseguits per parlar romaní que és el nostre dialecte. Van ser expulsats els que eren agafats i portats a treballar en les galeres com a esclaus. Sempre hem estat un poble perseguit al no saber d'on venim.

Després va arribar Alemania al 1941 i els van tancar en camps de concentració, es diu que amb els gitanos es feia sabó per rentar i que feien servir la seva grasa corporal, però dubto que tinguessin grassa personal ja que no els hi donaven de menjar.

Amb Franco tampoc ho van passar gaire bé, ja que tenien l'ordre de la guardia civil.

La meva àvia era una nena i va passar molta gana per culpa de la guardia civil, ja que quan entraven a un poblat, els tiraven el menjar al terra i els deien que eren animals.

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes?

Comentaris que sempre hi ha, i perquè un t'hagi fet una cosa no vol dir que tots estiguem al mateix sac, si és per aquesta regla tots hauríem d'estar en el mateix sac.

El típic comentari és vigila que et robarà, jo escolto això i em poso a riure, i els contesto: a veure si vas a ser tu el que em robi a mi.

Hi ha hagut feines que al saber que era gitano no em contractaven per lo de sempre que creuen que els anem a robar. Tinc més de 16 anys treballats i amb estudis de graduat escolar. He construït carrers, he sigut carretiller en una empresa durant 5 anys fins que va arribar la crisi del 2008, vaig ser lampista i em vaig reciclar i treure tots els carnets de camió: c + e, i he estat transportant transports especials.

Quin consell ens donaries per la gent que no som gitanos per eliminar aquests prejudicis i estereotips?

No sé quin donar-te, és cosa de cadascú. Només em ve al cap: tenir la ment oberta i perquè un et faci alguna cosa, no tots som iguals.

Novena entrevista

Home, 58 anys, Jerez de la Frontera, oficial de 1a en construcción, habla Castellano.

Què saps de la teva cultura?

(No la contesta, porque para él sería una respuesta muy extensa ya que se ha documentado sobre ello).

Alguna vegada t'han fet un comentari negatiu cap a la teva cultura? Si és així, ens podries dir algun? Com et vas sentir? Per què el recordes? Els comentaris negatius t'han creat algun conflicte intern respecte a la teva cultura? Si és així, quins? Ho has presenciat a altra gent del teu entorn?

En cuanto a comentarios, siempre han existido y me he sentido ajeno a ello dependiendo de la magnitud del insulto. Personalmente nunca, me han generado ningún conflicto. Aquí en el Sur, se vive diferente en ese sentido.

Has canviat la teva forma de ser davant d'algú per por al que pensi l'altra gent?

No, siempre me he comportado del mismo modo independientemente de lo que piensen o digan los demás.

Com gestiones els comentaris negatius? Què fas quan els reps? Has canviat la forma en la que t'afecten els prejudicis? Com?

No me hacen gracia, e intento aclarar un poco la situación. No me afectan, hemos aprendido a vivir con ello con el paso del tiempo.

Perquè hi ha tant absentisme escolar en el col·lectiu gitano?

Aquí en el Sur, el absentismo no es tanto, y en otros lugares se debe a la no aceptación del colectivo, y el modo de vida.

Quina visió tens dels mestres? Us heu trobat que rebutgin la vostra cultura?

Los maestros para mi han sido y son excelentes, nunca me he sentido desplazado en ningún momento debido a mi condición de gitano, y en cuanto a mi cultura todo lo contrario, date cuenta que soy de Jerez de la Frontera, y esta es la capital del flamenco.

Com hauria de ser l'escola per incloure a l'alumnat gitano?

Aquí la escuela, igual que esta.

Us van dotar d'habilitats emocionals a l'escola per ajudar-vos a afrontar obstacles, gestionar emocions i experimentar menys emocions negatives i mantenir millors relacions amb l'entorn?

Ya te digo que aquí la integración es total. No hay diferencias en cuanto a razas.

REFLEXIÓ ENTREVISTES

Per conèixer amb més profunditat la situació actual d'escolarització i els prejudicis que reben el col·lectiu gitano a la nostra societat, hem contactat amb diferents perfils de població gitana, d'edats compreses entre els 15 als 58 anys, d'arreu del territori espanyol a partir de les xarxes socials. Hem pogut parlar amb persones de diferent gènere, alguns d'ells pertanyents al col·lectiu LGTBIQ+ i de classe treballadora que ens han aportat punts de vista molt diversos i enriquidors per aquest estudi. Comentar també, que ens hagués agradat saber el punt de vista d'algun infant gitano, però ens ha estat difícil poder contactar amb aquests. Així doncs, a continuació es mostra una reflexió extreta a partir de la conversa amb els i les entrevistades.

Sempre s'ha dit que els gitanos tenen un alt percentatge d'absentisme escolar i que, a conseqüència d'això, presenten un menor rendiment acadèmic. Però realment mai hem parat a pensar els motius pels quals es duu a terme aquest rebuig cap a l'educació. Segons el que hem pogut escoltar del col·lectiu gitano, verbalitzen que als anys 70/80 les famílies es manifestaven davant de les escoles perquè els seus fills no estiguessin a les mateixes aules que l'alumnat gitano. Els gitanos comenten que aquest fet els va destrossar emocionalment a la gran majoria del col·lectiu, per a ells, això es va compartir en un espai pels blancs on no tenien cabuda els gitanos. En relació amb aquest aspecte i tenint en compte que d'entre totes les minories, la pitjor mirada és la gitana, provoca també que alguns pares no vulguin que els seus fills vagin amb els gitanos i creïn prejudicis als fills des de ben petits cap a ells.

A més, per culpa de l'alt perfil conservador de les famílies gitanes i que els estudis mai han estat gaire presents dins la seva comunitat, alguns associen anar a l'escola amb allunyar-se del que per ells és ser gitanos. Un altre aspecte que també afecta sobretot a les dones és el fet de casar-se en edats primerenques, la qual cosa significa un abandonament temprà dels estudis. Tot i això, s'afegeix la dificultat pel col·lectiu gitano de trobar una feina estable. Això és degut a causa del rebuig i prejudicis dels dirigents dels llocs de treball. Per tant, els crea la visió de pensar que no els servirà de gaire estudiar, ja que no els contractaran en cap lloc per ser gitanos.

Però també un altre dels trets importants que influència en el context escolar és la visió que estableixen els mestres cap al col·lectiu gitano. Malauradament, encara es continuen tenint prejudicis i ideologies racistes cap a aquest alumnat, això provoca que des de ben petits no creguin en la brillantor intel·lectual. A més, encara hi ha mestres que no tenen una mentalitat oberta i, per tant, no aborden els casos d'assetjament escolar on el focus és l'odi racial sense fer una correcta gestió, passant del tema i provocant frustració i sensació de pèrdua als infants. No obstant això, cada vegada més, s'està duent a terme el camí cap a una visió més inclusiva i a poc a poc, es van perdent aquests prejudicis. Així doncs, l'escola ha de tenir aquesta nova mirada on tot alumnat independentment de la raça, ètnia, llengua, condició sexual, context familiar, entre d'altres, tingui les mateixes oportunitats d'èxit. Per tant, com a futures docents, hem de deixar que l'alumnat gitano es pronunciï, donar-los veu i que mostrin la seva cultura a la resta de la comunitat educativa, per tal de canviar els pensaments antics de la societat, que no els deixen avançar.

Tanmateix, i com diuen Abajo i Carrasco, un dels factors que afavoreix l'èxit escolar de l'alumnat gitano és el fet de trobar un missatge de valoració positiva de les seves possibilitats acadèmiques com ara les altes expectatives del professorat. Per tant, si creiem i confiem en ells, provocarem una millor autoestima en aquest alumnat i millors oportunitats d'èxit i seguir amb els estudis.

Ens agradaria afegir, que ens ha sorprès que la visió d'un gitano que viu a Jerez de la Frontera - capital del flamenc -, sigui molt diferent de la que tenen els gitanos que viuen a Catalunya o València. Aquests mai s'han sentit desplaçats per ser gitanos i l'absentisme escolar no és tan alt com altres parts del territori espanyol.

D'altra banda, la intel·ligència emocional la considerem essencial, per tant, per a nosaltres és primordial dotar d'estratègies i habilitats emocionals a l'alumnat i especialment, al col·lectiu gitano, per afrontar obstacles i gestionar les emocions. Hem observat que majoritàriament, els gitanos surten destrossats de l'escola en l'àmbit emocional, ja que constantment reben comentaris despectius per part d'altres alumnes o ciutadans com ara: gitano/a de merda (comentaris escoltats dels pares), peguen, es burlen a l'escola o quan creixen: dificultats per llogar un pis, trobar feina, entrar a un supermercat, entre d'altres, tractant-los de masclistes, racistes, lladres, traficants, homòfobs, entre d'altres. Tots aquests prejudicis i fets que experimenten, els provoca ansietat, depressió, TOC que formen part de les seves vides, i en algunes ocasions, no saben reaccionar a segons quins comentaris i reaccionen fent servir la violència tant verbal com física.

Tanmateix, tots no reaccionen de la mateixa manera i, aquells que són emocionalment intel·ligents, compten amb recursos i mecanismes psicològics per afrontar millor les adversitats. Consideren que si responen amb més odi, demostren ser igual, per tant, mostren la realitat fent difusió correcta de la cultura. A més, si tenen la sort de viure en una família amb estudis universitaris i que reconeguin el treball que fan en l'àmbit estatal o europeu, els permet gestionar més fàcilment els comentaris.

Arran d'això, alguns prefereixen auto invisibilitzar-se, negant ser gitanos o mantenint de manera hermètica i tancada seva cultura obrint-la només la comunitat gitana per por a rebre prejudicis o ser acomiadats de la feina. Tot i això, alguns mostren amb orgull la seva identitat i sense por a ser jutjats, ja que molts gitanos van morir defensant la seva ètnia i consideren, que no han de canviar ells, sinó el món que jutja abans de conèixer.

Com a conclusió i per tal d'incloure al col·lectiu gitano, hem de conèixer-los abans de jutjar-los, estudiar la història del poble gitano i creure que si els gitanos estan motivats, poden arribar on vulguin, però hem de creure en ells. Així doncs, abans de pensar en un prejudici o estereotip cap als gitanos, hem de recordar que ells volen incloure's a la nostra societat, però molts cops som nosaltres els que no els hi donem aquest accés inclusiu.

És per aquest motiu que hem volgut oferir una proposta de formació basada en les respostes dels i les entrevistades. Així doncs, a l'hora de plantejar les activitats, hem tingut en consideració alguns dels aspectes que les persones amb les quals vam conversar van comentar durant les converses, i doncs, crear una proposta conjunta.